2026, maig, Cavalls (individual), AFC, Barcelona

2026, maig, Barna Barris, Gòtic (col·lectiva) AFC, Barcelona

2026, maig, L’Art prend la large (col·lectiva) Sète, França

2026, abril, À Travers (col·lectiva), Ceret, França

2026, febrer, Barna Barris, Sant Andreu Palomar, (col·lectiva) AFC, Barcelona

2026, febrer, Les mains au travail/Las mans al treball, (col·lectiva) AFC, Barcelona

2026, gener, Barna Barris, La Barceloneta, (col·lectiva) AFC, Barcelona

2026, gener, Cavalls, Nau Bostik-Sala Basiana (individual), Barcelona

2025, novembre, Barna Barris, Sarrià (col·lectiva), AFC, Barcelona

2025, novembre, Le regard équin (individual), Ceret, França

2025, novembre, Trois photos pour dire (col·lectiva), Ceret. França

2025, novembre, Les mains au travail (col·lectiva), Ceret, França

2025, juliol, Art4Gaza (col·lectiva) Ceret, França

2025, juliol, Barna Barris, Sants (col·lectiva), AFC, Barcelona

2025, juny, Les Artistes à l'Affiche (col·lectiva), Ceret, França

2025, juny, Art4Gaza (col·lectiva), Ille-sur-Têt, França

2025. maig, Mirada Equina (individual), Terra-Bar, Barcelona

2025, abril, Le Vallespir en fête (col·lectiva), Ceret. França

2025, gener, Paisatges (col·lectiva) AFC, Barcelona

2025, gener, L’ahir i l’Avui a Nou Barris (col·lectiva) Casa de l’Aigua, Barcelona

2024, desembre, Fotos millor puntuades de TO (col·lectiva), AFC, Barcelona

2024, abril, Ombre et lumière à Cèret (col·lectiva), Ceret, França

2023, novembre, Vibrations (Individual), Ceret, França

2023, novembre: Trois photos pour dire (col·lectiva), Ceret, França

2023, maig: Cultures urbaines (col·lectiva), Morellàs, França

2023, maig: Minimalisme (col·lectiva), El Voló, França

2023, abril: Céret Insolite (col·lectiva), Ceret, França

2022, novembre: Lumière et silence (Individual), Ceret, França

2022, novembre: Minimalisme (col·lectiva), Ceret, França

2022, novembre: Paysans d’ici (col·lectiva), Ceret, França

2022, agost: Les arbres (col·lectiva), Morellàs, França

2022, abril: La mémoire (col·lectiva), Ceret, França

2022, abril: Cultures urbaines (col·lectiva) Ceret, França

2021, novembre: Les arbres (col·lectiva), Ceret, França

2021, novembre: Trois photos pour dire (col·lectiva), Ceret, França

La fotografia i jo

Fa uns anys que he escollit la fotografia com a companya. Allà on miro, allà hi és. El Frederic, els seus fills, la resta de la família i amics, han hagut d'acostumar-se i a acceptar-la com una més entre nosaltres.

Sempre he tingut a prop, a algun amant de la fotografia. Començant pel meu pare, que de petits, ens parlava del diafragma, l'obturador i la llum, i ens anava fent fotos.

El Frederic també l'ha festejada encara que no ha volgut fer-la seva, tot i que ella ho hagués acceptat de bona gana, ja que és un home de gran sensibilitat. És ell el que ha dissenyat aquesta web.

La que em va donar l'empenta va ser la seva germana Ma Jesús. Per què no t'apuntes a aquesta passejada fotogràfica?, em va dir. Per què no? Era un diumenge al costat de casa. Ho tenia molt fàcil. A partir d'aquest dia, vaig voler saber més i més sobre aquest món tan impressionant.

Vaig néixer en el 1956 en una família dedicada al comerç de les càmeres i els rodets. L'avi Gaspar Mampel el va fundar i el meu pare, en Francesc Asens, que hi treballava, es va casar amb una de les filles, la Núria. Poc després, l'empresa es deia Mampel Asens. A casa, Sovint es parlava de les novetats i dels avanços tecnològics en fotografia. La mare i la tia Montse, s'enamoraven de les càmeres petites com la Minox. El pare anava provant els nous models de pas universal. El tiet Gaspar va acabar muntant el seu propi negoci amb la Rollei Flex: "Gaspar Mampel."

A 16 anys, els pares, aconsellats per en Jaume Jorba, treballador de l'empresa, em van apuntar a un curs de fotografia a l'Agrupació fotogràfica de Catalunya. Allà vaig descobrir la màgia del revelat. Poc després, en el magatzem de Mampel Asens es va muntar un petit laboratori fotogràfic i recordo al Sr. Jorba ensenyar-me a revelar els negatius i a positivar.

A 42 anys, vaig tenir la sort de casar-me amb en Francesc Morera Dulsat. Fotògraf d'arquitectura a Barcelona. Al principi tot era analògic. Anava comptant el número de fotografies per rodet. Havia de sortir tot bé a la primera. Sovint consultava el temps, el moviment del sol, les ombres... Vam muntar un laboratori i vaig poder reviure la màgia del positivat. Aviat va arribar la fotografia digital, llavors ja no era necessari comptar els rodets. Ja no era necessari el laboratori. Una nova etapa.

La fotografía y yo

Hace unos años que he escogido la fotografía como compañera. Donde miro, allí está. Frederic, sus hijos, el resto de la familia y amigos, han tenido que acostumbrarse y aceptarla como una más entre nosotros.

Siempre he tenido cerca a alguien amante de la fotografía. Empezando por mi padre, que, de pequeños, nos hablaba del diafragma, el disparo y la luz, y nos iba haciendo fotos.

Frederic también la ha festejado, aunque no ha querido hacerla suya. Ella lo hubiera aceptado de buena gana ya que es un hombre de gran sensibilidad. Él es el diseñador de esta web.

La que me dio el empuje fue su hermana Ma Jesús. ¿Por qué no te apuntas a ese paseo fotográfico?, me dijo. ¿Por qué no? Era un domingo cerca de casa. Lo tenía muy fácil. A partir de ese día, quise saber más y más sobre este mundo tan impresionante.

Nací en 1956 en una familia dedicada al comercio de las cámaras y los carretes. El abuelo Gaspar Mampel lo fundó y mi padre, Francesc Asens, que trabajaba allí, se casó con una de sus hijas, Núria. Poco después, la empresa se llamaba Mampel Asens. En casa, A menudo se hablaba de las novedades y los avances tecnológicos en fotografía. Mamá y tía Montse, se enamoraban de las cámaras pequeñas como Minox. Nuestro padre iba probando los nuevos modelos. El tío Gaspar acabó montando su propio negocio con Rollei Flex: “Gaspar Mampel”

A los 16 años, mis padres, aconsejados por Jaume Jorba, trabajador de la empresa, me apuntaron a un curso de fotografía en la Agrupació fotogràfica de Catalunya. Allí descubrí la magia del revelado. Poco después, en el almacén de Mampel Asens se montó un pequeño laboratorio fotográfico y recuerdo al sr. Jorba enseñarme a revelar los negativos y positivar.

A los 42 años, tuve la suerte de casarme con Francesc Morera Dulsat. Fotógrafo de arquitectura en Barcelona. Al principio todo era analógico. Iba contando el número de fotografías por carrete. Tenía que salir bien a la primera. A menudo consultaba el tiempo, el movimiento del sol, las sombras... Montamos un laboratorio y pude revivir la magia del positivado. Pronto llegó la fotografía digital, entonces ya no era necesario contar los carretes. Ya no era necesario el laboratorio. Una nueva etapa.

La photographie et moi

Depuis quelques années j'ai choisi la photographie comme complice. Partout où je regarde, elle est là. Frédéric, ses enfants, le reste de la famille et les amis ont dû s'habituer et l'accepter comme une de plus parmi nous.

J'ai toujours eu quelqu'un près de moi qui aime la photographie. À commencer par mon père qui, quand nous étions enfants, nous parlait du diaphragme, de l'obturateur et de la lumière, et nous prenait en photo.

Frédéric la courtise aussi, bien qu'il ne veuille pas la faire sienne, même si elle l'aurait accepté volontiers, car c'est un homme d'une grande sensibilité. C’est lui le concepteur de ce site Web.

Celle qui m'a poussée, c'est sa sœur Ma Jesús. - Pourquoi tu ne t'inscris pas à cette balade photo ? Me dit-elle. Pourquoi pas ? C'était un dimanche près de chez moi, donc pas trop compliqué. Depuis ce jour, j'ai voulu en savoir de plus en plus sur ce monde impressionnant.

Je suis né en 1956 dans une famille dédiée au commerce des caméras et des bobines. Le grand-père Gaspar Mampel l'a fondé et mon père, Francesc Asens, qui y travaillait, a épousé l'une de ses filles, Núria. Peu de temps après, la société s'appelait Mampel Asens. À la maison, on parlait souvent de nouveautés et de progrès technologiques en photographie. Ma mère et ma tante Montse sont tombées amoureuses de petits appareils photo tels que la Minox. Mon père testait les nouveaux modèles. Mon oncle Gaspar a fini par créer sa propre entreprise avec la Rollei Flex : « Gaspar Mampel ».

À l'âge de 16 ans, mes parents, conseillés par Jaume Jorba, un employé de l'entreprise, m'ont inscrit à un cours de photographie à l'Agrupació fotogràfica de Catalunya, J'y ai découvert la magie du développement. Plus tard, un petit laboratoire photographique a été installé dans l'entrepôt de Mampel Asens et je me souviens de M. Jorba, qui m'a appris le développement et le tirage photographique.

À 42 ans, j'ai eu la chance d’épouser Francesc Morera Dulsat. Photographe d'architecture à Barcelone. Au début, tout était argentique. Il comptait le nombre de photographies par film. Tout devait bien se passer du premier coup. Il consultait souvent la météorologie, le mouvement du soleil, les ombres... Nous avons monté un laboratoire et j'ai pu revivre l’émotion du tirage. Bientôt la photographie numérique est arrivée, alors il n'était plus nécessaire de compter les bobines. Le laboratoire devenait obsolète. Une nouvelle étape était ouverte.

Photography and me

Over the last few years, photography has been my constant companion. It is all around me. Frederic, his children, the rest of my family and friends, have all had to accept it as one more presence among us.

There has always been someone close to me who has loved photography. The first was my father who, as well as taking pictures of us as children, explained about diaphragms, shutters and light.

Frederic could have been a photographer, since he is a man of great sensitivity, but while he experimented for a time he opted for other avenues. He designed this webpage.

The definitive push came from his sister, Maria Jesus. “Why don’t you join us on this photography excursion?”, she said. “Why not?”, I thought: on a Sunday and near my home, it was very convenient. From that day on, I have wanted to know more and more about this amazing activity.

I was born in 1956 into a family whose business was in cameras and photographic film. My grandfather, Gaspar Mampel, founded the company and my father, Francesc Asens, who worked at the firm, married one of his daughters, Nuria. Soon afterwards, the company changed its name to Mampel Asens. Talk at home was frequently of new developments and technological advances in photography. My mother and my aunt Montse became enamored of small cameras such as the Minox. My father tested the newest models. Uncle Gaspar ended up setting up his own business (Gaspar Mampel) with Roley Flex.

摄影与我

几年前，我选择了摄影作为我的伴侣。无论我走到哪里，都能看到它。弗雷德里克、他的孩子们、其他家人和朋友都不得不习惯并接受它，把它当作我们生活的一部分。

我身边一直都有摄影爱好者。从我的父亲开始，在我们小时候，他就给我们讲解光圈、快门和光线，并给我们拍照。

弗雷德里克也热爱摄影，尽管他并不想把它变成自己的爱好，但他其实很乐意接受，因为他是一个非常敏感的人。这个网站就是他设计的。

真正鼓励我走上摄影之路的是他的妹妹玛·赫苏斯。她对我说：“你为什么不报名参加这个摄影漫步活动呢？” 为什么不呢？那是一个星期天，就在我家附近。活动很简单。从那天起，我就渴望了解更多关于这个精彩世界的信息。

我出生于1956年，我的家族一直从事相机和胶片行业。祖父加斯帕·曼佩尔创立了这家公司，我的父亲弗朗西斯科·阿森斯在那里工作，并娶了其中一位女儿努里亚。不久之后，公司更名为曼佩尔·阿森斯公司。在家，我们经常谈论摄影领域的最新资讯和技术进步。我的母亲和蒙特塞阿姨都喜欢像Minox这样的小型相机。我的父亲则会尝试各种新型通用相机。加斯帕叔叔最终用禄来Flex相机创立了自己的公司：“加斯帕·曼佩尔”。

16岁那年，在公司员工豪梅·霍尔巴的建议下，我的父母为我报名参加了加泰罗尼亚摄影协会的摄影课程。在那里，我发现了冲洗照片的奇妙之处。不久之后，曼佩尔·阿森斯公司的仓库里设立了一个小型摄影实验室，我记得霍尔巴先生教我如何冲洗底片和制作正片。

42岁时，我有幸嫁给了弗朗西斯科·莫雷拉·杜尔萨特，一位在巴塞罗那从事建筑摄影的摄影师。起初一切都是模拟的。我得数着每卷胶卷的照片数量。每张照片都必须一次成功。我经常观察天气、太阳的移动、阴影……我们建了一个暗房，让我得以重温胶片的魔力。不久之后，数码摄影出现了，数胶卷的数量就不再必要了。暗房也失去了存在的必要。一个新时代开始了。